Instruments petits: bateria de llaunes

Un dels nostres instruments preferits és de reciclatge: la bateria de llaunes! Pot haver-hi res més senzill que triar quatre llaunes de mides diferents (amb sonoritats diferents) i tocar-les seguint el ritme d’una cançó?

No fan falta coneixements musicals, la nostra proposta és pura diversió i experimentació. Ho hem comprovat  amb els més menuts de la casa i us assegurem que aquesta activitat en família té èxit assegurat.

Hi ha llaunes que es tanquen amb una tapa de plàstic. Proveu-ne el so, tindreu sonoritats ben diferenciades. Això sí, necessitareu unes baquetes de bateria. Si no en teniu, proveu-ho amb palets, branquetes o culleres de fusta.

A Companyia Terranegra vam aprofitar la idea per incorporar-la en els nostre espectacle Capsa de curculles. En Toni la toca per acompanyar la cançó Esquetllotada.

 

 

Instruments petits: Treixotka

Els de Companyia Terranegra tenim una debilitat especial pels intruments petits, els quals hem incorporat en els nostres espectacles per fer els acompanyaments de les cançons o efectes sonors.

Molts nens i nenes en tenen a casa (sonalls, maraques, xiulets, flautes d’èmbol…). Aquests instruments petits, a les seves mans, els incita a l’experimentació tàctil i sonora, i a la creativitat.

En aquesta entrada us presentem un dels nostres preferits: la treixotka, un instrument rus de percussió que serveix per acompanyar cançons populars i danses. Té una sonoritat semblant a un garric-garrac. 

Nosaltres l’utilitzem en l’espectacle El viatge del senyor Nagata quan cantem la cançó d’El cocodril Guena i Cheburashka. 

 

 

 

 

Projecte Kamishibai

Fa temps que us volíem explicar en què consisteix el Projecte Kamishibai de Companyia Terranegra. Aquest títol recull bàsicament les accions que duem a terme per difondre el kamishibai com a eina lúdica i didàctica, des de diferents vessants i en diferents àmbits (escolar, teatral i familiar).

Quan vam iniciar la recerca d’informació del kamishibai, vam aplegar molta documentació creada arreu del món, relacionada amb aquest art d’explicar contes. Aquest recull també inclou una gran diversitat d’imatges de persones que han trobat en el kamishibai una via d’expressió personal. 

Paral·lelament a aquesta recerca, vam crear tres espectacles en diferents formats on utilitzem el kamishibai: Capsa de curculles, El viatge del senyor Nagata i, darrerament, Llegendes en bicicleta. A casa, també hem experimentat amb la mainada diferents tècniques per elaborar els nostres projectes familiars de kamishibai.

Butai de bicicleta, amb una imatge del conte L’argenter jueu i el rei

Per dur a terme les nostres activitats relacionades amb el kamishibai, disposem de tres teatrets anomenats butai: el de bicicleta o de carrer (amb mides estàndard), un de taula amb mides especials per realitzar espectacles i un altre dels que es comercialitzen.

Tot aquest bagatge, fet a partir de l’experiència, de l’estima i el respecte cap a aquest art i de la gent que l’utiliza amb rigor, és el que recull el nostre Projecte Kamishibai.

Com es materialitza el nostre projecte? D’una banda,  difonem el kamishibai a través dels nostres espectacles i, de l’altra, oferim tallers i xerrades sobre l’art de crear kamishibai, dirigits a famílies, biblioteques, escoles, associacions de mestres, entitats culturals, centres pedagògics, etc.

Butai de taula, amb hyoshigi i pandereta

Per a més informació, poseu-vos en contacte amb nosaltres a través del nostre correu electrònic: info@companyiaterranegra.com

Kamishibai poètic dedicat a la Joana Raspall

Ja sabeu que a la Companyia Terranegra tenim una “debilitat” especial pel kamishibai o teatre de paper japonès. Per aquest motiu, no deixem passar l’ocasió per experimentar amb aquest estri tan màgic.

L’estiu passat, vam reunir una colla de nens i nenes per fer música, dibuixar i passar-ho bé plegats. Una de les nostres propostes “estrella” va ser el kamishibai poètic. Ja que celebràvem el centenari de la Joana Raspall, vam escollir unes quantes poesies del seu llibre “El meu món de poesia” de l’editorial El cep i la nansa. Cadascú havia d’il·lustrar-ne una. Els més petits van escollir poesies breus, que es podien il·lustrar amb una sola imatge. Els més grandets es van atrevir amb poesies més llargues, per les quals van elaborar tres o quatre il·lustracions.

La representació de kamishibai poètic va consistir a recitar les poesies de la Joana, a càrrec dels  mateixos nens, fent passar les imatges pel “butai” o teatret. No cal dir que van tenir un gran èxit!!!!!

El dibuix que veureu a sota correspon a la poesia “En Pep” i el va realitzar l’Alba, una artista de 4 anys, amb retolador i aquarel·la líquida.

En Pep

En Pep amb la palla dins el tassó / inflava bombolles fines de sabó./ Volia envolar-se amb la més brillant,/perquè fos més grossa va bufar-la tant,/que va rebentar-se sota un raig de sol,/i ell es quedà en terra,/amb gran desconsol.//

Un somriure per a la Joana

Estem tristos, ahir va morir una estimada poetessa, la gran Joana Raspall. La vam conèixer en el procés de compondre el Bestiari Poètic. Buscàvem poesies sobre animals d’autors catalans, quan una diligent bibliotecària de Salt, ens va posar els seus llibres a les mans.

La poesia de la Joana ens va provocar un gran somriure. Quina màgia, quina calidesa, quina senzillesa, quina musicalitat… les seves paraules. Poesia per nens? Bé, no sé, potser sí, però també poesia per aquells que, sortosament, encara ens sentim infants.

Gràcies Joana, llegirem  i rellegirem les teves paraules, el teu llegat és immens. T’enviem un gran somriure, el mateix que ens vas provocar en descobrir la teva poesia, asseguts en una minúscula cadira de la Biblioteca de Salt.

Cançó Els cavalls (poesia: Joana Raspall i música: Tati Cervià) de l’espectacle Bestiari Poètic de la Companyia Terranegra.

Tots Sants amb bon ritme…

The Skeleton Dance és un curtmetratge d’animació que ens encanta. Va ser produït i dirigit per Walt Disney, el primer de les Silly Symphonies creat l’any 1929. Una meravella!

Amb aquesta entrada, des de la Companyia Terranegra, us desitgem un bon dia de Tots Sants o, com diuen a Mèxic “Feliz Día de los Muertos”. Nosaltres el celebrarem molt creativament: farem castanyada, ens disfressarem, ballarem al ritme de la música dels esquelets i, fins i tot, buidarem alguna carbassa…

 

Una bicicleta pel Nagata

Al 2009, necessitàvem una bicicleta per a l’obra El viatge del senyor Nagata. Havia de ser “antiga” o vella. La vam adquirir després del procés que us volem mostrar en imatges. Vam fer fotos, vam visualitzar bicicletes, vam fer recerca per internet, vam “rescatar” alguna bicicleta del contenidor… fins que vam  trobar-la! La bicicleta del senyor Nagata és una Gimsom “de passeig” del 1967, amb els frens de “varilla”. Una petita meravella, còmoda i fàcil de portar, ideal per fer un viatge per diferents cultures del món en menys d’una hora! 

Bicicleta antiga, vista en un aparador de Banyoles. 

Bicicleta rescatada del contenidor. Comprovant l’aire de les rodes i la viabilitat pel nostre projecte.

Bicicleta vista a Alexanderplatz, a Berlín. 

Bicicleta del Nagata, a punt per fer una volta al món, al Teatre de Bescanó. 

 

Bojos pel kamishibai (II)

El personatge que us presentarem ha fet de la descoberta del kamishibai, com ell mateix diu, una filosofia de vida. És l’impusor d’un interessant projecte per difondre aquesta tècnica narrativa al Perú.

En Pepe Cabana Kojachi “Mukashi, mukashi” és un rondallaire peruà amb arrels japoneses que des de fa anys difon el kamishibai pel seu país. Explica que abans de desenvolupar un prototip de teatret, va estar investigant entre 8 i 10 anys. El resultat és la fusió de les il·lustracions de kamishibai japoneses amb el retaule ayacuchano, una proposta plàstica innovadora.

En Pepe Cabana Kojachi “Mukashi, mukashi” utilitza també titelles, objectes, artesania peruana i tècniques multimèdia en les seves funcions. Aquest gran difusor del kamishibai ha escrit i il·lustrat el llibre “Ratón, ratón, ¿qué tanto estás buscando hoy?” (Grupo Editorial Norma) basat en la tradició oral japonesa.

Per més informació:  http://vivanlostiteresycuentos.blogspot.com.es/

Feedback (I): Diplodocus i altres dinosaures

Quan crees espectacles per nens i nenes, la millor recompensa, a part de l’aplaudiment, és el seu feedback espontani.  Aquest feedback pot consistir en un dibuix, un instrument de reciclatge, un conte, una reflexió…  i estan inspirats en l’espectacle que han vist o en la música que han escoltat. Ens els fan arribar amb un somriure i són un veritable regal!

A sota trobareu dos dibuixos de dinosaures. El seu autor es diu Maiol i té 8 anys. Com comprovareu és un gran especialista en aquests animals extingits. Els dibuixos d’en Maiol tenen molta força, són coloristes i detallistes. Ens encanten! Pel que sabem, la cançó preferida d’en Maiol del CD Bestiari Poètic és Diplodocus.

Bojos pel Kamishibai (I)

En som uns quants que ens hem entusiasmat per l’art màgic, versàtil, suggerent, inspirador… del kamishibai. El teatret de paper amb què es representa el kamishibai és fàcil de manipular i de bon carregar (s’ha de ser pràctic, també) i casdacú se’l pot fer a mida.

Des que vaig sentir per primera vegada la paraula kamishibai, he col·leccionat multitud d’imatges d’homes, dones i mainada que han construït el seu propi teatret de fusta, han il·lustrat els contes i, fins i tot, han muntat  espectacles.

Les imatges que segueixen són les de dos actors en plena funció. Els seus teatrets són de taula i simulen una construcció. M’encanten! El meu proper butai (teatret de fusta en japonés) també tindrà teulada.

El mestre gaito kamishibaiya:  Umeda Kasei / Jean-Claude Pommier de la companyia franco-japonesa Pokkowa-pa!